CICLE ‘TRES PALABRAS’. CUBA / MÈXIC/ ARGENTINA

DIVENDRES, 27 DE FEBRER

CARMEN VALENZUELA. MÉXICO LINDO

“La seva història donaria per a una pel·lícula", diu el compositor Luis Troquel sobre l'advocada Carmen Valenzuela. Ella és la responsable del Torn d'Ofici i Assistència al Detingut del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Però també ha sigut la reina del karaoke que va cridar l'atenció de la germana de la cantant Nina. Des d'aleshores compagina la feina judicial amb una carrera com a cantant: ja té un parell de discos, 5.0 (2018) i Desde mi balcón (2021), i fa uns mesos va publicar la cançó El pla de viure. "Fa set anys no cantava ni a la dutxa", diu Valenzuela, batejada sovint com "la lletrada de la cúmbia", tot i que a més de cúmbia remena altres estils com el bolero, la ranxera i la rumba, com es podrà comprovar en el concert d’aquest cicle a Ca’n Met. La pel·lícula d'aquesta admiradora de Rocío Jurado, Bambino i Selena comença al carrer Viladrosa, a prop de la Via Júlia. Filla de la migració andalusa i valenciana que es va instal·lar al districte barceloní de Nou Barris, la seva primera vocació era estudiar medicina. "El meu avi va emmalaltir quan jo tenia set anys, i la meva obsessió era curar-lo", recorda. La vida, però, tenia altres plans. Quan encara no havia acabat l'institut, el negoci familiar se'n va anar en orris. "El pare es va arruïnar. La mare netejava a casa d'una noia que treballava en un bingo, i al final jo mateixa vaig deixar els estudis per treballar en un bingo. Potser sí que llavors ja cantava bé, perquè em van posar a cantar les boles", diu i riu. Allà va conèixer qui seria el seu marit. "Ens vam casar, vaig reprendre els estudis, vaig entrar a la universitat per estudiar dret... i als tres anys el meu marit va morir en un accident de trànsit", explica amb la serenor que només dona el pas del temps. Després d'un parell d'anys de trasbals, Carmen Valenzuela va poder acabar la carrera i fer feina d'advocada, fins a esdevenir diputada de la junta de govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona i responsable del Torn d'Ofici.

La biografia agafa un altre camí al marge de les togues quan una maqueta va arribar a Radio TeleTaxi. "Eren versions de les cançons que cantava al karaoke, de Rosario Flores, Selena, Isabel Pantoja... Les havia gravat en un disc per regalar-lo a la família i els amics, i va arribar al Justo Molinero", recorda. És aleshores quan en aquesta pel·lícula hi apareix Luis Troquel, periodista musical i compositor; és coautor de la cançó Bagdad de Rosalía. Troquel, que compartia amb el germà de Valenzuela l'amor per la rumba de Bambino, ha escrit algunes cançons per a ella, inclosa El pla de viure, la primera que canta en català."Era una espineta que tenia clavada. Amb el meu avi, que era el meu referent i me l'estimava molt, sempre em parlava en català. I estic molt contenta d'aquesta cançó perquè sé que a ell li agradaria. N'estic molt orgullosa i probablement farem més coses en català". El pla de viure forma part d'un repertori que combina versions (atenció al bolero La pared de Bambino) i composicions de Troquel com Que pase y no pase más i Afuera, la primavera, totes dues filles del confinament pandèmic però cantades per ser interpretades més enllà de la conjuntura.